Entregam llibres als analfabets o els ensenyem a llegir?

Els grans avanços que han afectat els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació en el segle XX han posat a disposició dels menors una quantitat ingent de coneixements. Malgrat això, aquest accés a la informació i a noves formes de comunicació no ha suposat la millora en el procés d’aprenentatge que pronosticaven els grans gurus de l’educació.

Tanmateix, en molts casos aquesta sobrecàrrega de dades ha resultat ingestionable. Els nens i nenes (i en molts casos també els adults) han demostrat que són incapaços de seleccionar la informació rellevant, la qual cosa els porta a consumir petites dosis de contingut que els mantenen en un estat de letargia constant. En conseqüència, ens trobem educadors fent dels seus comptes malabarismes per explicar la història del franquisme amb clips de 30 segons o amb unitats didàctiques que s’assemblen més a un vídeojoc que a un bloc d’una assignatura.

Els hem ofert, als joves, una tecnologia amb unes possibilitats increïbles, però no els hem proporcionat eines per controlar-la. Consegüentment, ens trobem amb adolescents capaços de crear vídeos de Tiktok que provoquen milions de reaccions, però que a la vegada escriuen el contingut d’un correu electrònic a l’assumpte o que són incapaços de trobar un document al seu núvol perquè no saben organitzar una jerarquia de carpetes.

Així doncs, tot això ha deixat clar que sense formació específica en tecnologies de la informació, no només no hi haurà un aprenentatge significatiu per part dels menors, sinó que hi haurà un impacte negatiu en el seu estat emocional com el que ja estem presenciant a molts de centres. Paga la pena dir que aquesta formació específica hauria d’incloure habilitats computacionals bàsiques, capacitat analítica i crítica, gestió d’informació i gestió emocional. Ensenyem, doncs, a llegir als analfabets abans d’entregar-los els llibres.