Caos musicat




CAOS MUSICAT

Entrar a la ciutat l'atabalava per complet. No era tant així quan era jove, però d'un temps ençà, tan aviat posava un peu als carrers més cèntrics de l'urbs, notava com el pit li oprimia. Les sirenes l'angoixaven. Mirades externes que no comprenia. Un cúmul d'estímuls que es sentia incapaç de processar. Tràfic trepidant amb unes normes que tothom pareixia respectar i entendre, però que a ella la bloquejaven i aturdien. La ciutat era un monstre que li anulava els sentits, i només hi havia una cosa que la cuirassava per moure's entre el caos: la música.



Esther Muntaner

Comentarios

Entradas populares de este blog

Relato: La cocha

Rseña: «El cielo de la selva», de Elaine Vilar Madruga

Entregam llibres als analfabets o els ensenyem a llegir?